Donació del Sr. Gabriel Llambias

El passat dia 17 de juliol el Sr. Gabriel Llambias, va fer donació a la Biblioteca Pública de Maó d’una obra singular, el llibre autoeditat pel seu propi autor Joan Santaló Mediavilla amb el títol La industria de monederos de plata en Menorca: la fàbrica de D. Juan Gomila Riudavets, editat el 1995.

Atès l’interès històric i econòmic del llibre, la biblioteca posa a disposició dels estudiosos aquest exemplar en el qual s’analitza un dels períodes més puixants de la indústria bijuteria de Maó, especialment les dues primeres dècades del s.XX. Com que es tracta d’un llibre que no és al mercat, aquesta donació és especialment interessant perquè contribueix a l’enriquiment documental de la nostra biblioteca amb informació nova, per la qual cosa agraïm al Sr. Llambias la seva generositat.

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE Llegir

Senyor de les mosques /William Golding. -- Edicions 62

 Distopia

 

Per què?

Aquest llibre mostra l’instint de supervivència dels humans. El que més em va impactar va ser veure com uns fillets d’entre dotze i quinze anys intentaven sortir d’una illa en la qual havien caigut en un accident d’avió.

 

Llegir

Amb motiu de l’exposició antològica dedicada a Toni Vidal, la Biblioteca Pública de Maó li ret un merescut reconeixement amb l’exposició dels seus llibres

L'exposició de fotografies de Toni Visal es pot visitar al Centre d'Art Ca n’Oliver (Maó) entre el 29 de juny al 18 de setembre

 Antoni Vidal Miquel és el fotògraf més important que Menorca ha donat, atesa la seva extensa obra i la varietat de temes tractats: el retrat, els oficis artesans, l'arquitectura, els paisatges, etc. Menorca, les seves tradicions, la seva fesomia humana i física ha estat una contant fidelment plasmada als seus objectius. Però també ha conreat la fotografia amb un estricte sentit estètic com mostra l’obra sobre roques i vegetals. Altrament va retratar els personatges destacats de la cultura catalana: artistes, arquitectes, escriptors, com Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Mercè Rodoreda. És autor de més de trenta cartells i diversos llibres il·lustrats. El 2008 va rebre la Taula d'Or del Consell de Menorca.

 

Llegir

 
 Si no recordau la vostra contrasenya per accedir al catàleg i renovar el préstec, fer reserves i proposar compres..., podeu obtenir-la directamente des de l'Opac Web clicant el text:
"Has oblidat la teva contrasenya?"
 
Rebreu un correu amb la vostra contrasenya sempre i quan tinguem la vostra adreça e-mail a la nostra base de dades d' usuaris.

Si encara teniu problemes, no dubteu a contactar per telèfon
 
 

Llegir

La revista de viatges Descobrir ha dedicat un dossier dedicat a Menorca amb el subtítol de 25 propostes per gaudir de la Reserva de la Biosfera de 42 pàgines. Profusament il·lustrat amb belles fotografies de Joan Mercadal, hi trobareu una presentació de Francesc Florit i quatre reportages. El primer de Maria Coll explica com el reconeixement de la UNESCO ha dinamitzat el llegat històric de l'illa. El segon escrit per Pepa Ferri tracta de la producció artesanal i dels productes del camp menorquí respectuosos amb l'entorn. El tercer redactat pel periodista Carles Marquès fa un balanç dels triomfs i dels reptes per conservar un paisatge únic. I finalment hi trobareu intercalades les 25  propostes per "capbussar-se en l'essència de l'illa", que van des del gaudi de la cultura i el patrimoni, la festa gastronòmica i les activitats lúdiques i esportives.
Llegir

 Us convidam a un tast de la novel·la "Nova Esmirna" de l'escriptor Tomeu Matamales, amb la il·lustració d'una obra de Tomeu Sánchez

Trobareu el plec de lectura de forma gratuïta distribuït per tota Menorca

  Tomeu MATAMALAS (Manacor, 1952) va escriure la novel·la Les rares pedres fines (2003) que guanyà el premi Ciutat de Xàtiva. El 2006 aconseguí el Vila de Lloseta amb Bel Canto, i el 2009 el VI premi de  Pollença amb la novel·la L’illa d’Antígona. Edicions Món de llibres li ha editat dues obres: Paradise of Love (2012), un assaig sobre música moderna a Manacor, i la novel·la La família Amat (2016). Nova Esmirna és la seva darrera obra. Us en presentam el primer capítol. Té per als menorquins un interès especial perquè explica els fets històrics de com 900 menorquins van emigrar a la Florida, hi van ser esclavitzats durant 9 anys i només 300 van sobreviure

http://www.bibliomao.es/BinaryWebStudio/uploads/2018/05/PLEC%20DE%20LECTURA%20triptic%2017.compressed-03-12-40-28-414.pdf 

Llegir

Fiets i fietes, hem posat un mural preciós i colorista a la sala infantil de la Biblioteca. Pintat per l'artista il·lustradora Margarita Espinosa, el mural mostra un munt d'històries per imaginar a partir de les figures pintades, personatges i coses que ens transporten al món dels contes. Agraïm a na Margarita la seva contribució plàstica que ens fa volar la imaginació. Si voleu conèixer més coses d'aquesta magnífica il·lustradora, visitau la botiga que té a Ciutadella al Passeig Sant Nicolau, núm. 30 o entrau a la seva web http://caperucitazul.com/
Llegir

El Plec de lectura del mes d'abril és dedicat al document més antic que es conserva de les Illes Balears, una carta que va escriure el bisbe menorquí Sever el 418 dC. Us n'oferim uns fragments. I si la voleu llegir completa, és editada per l'IME

La Carta del bisbe Sever és un dels primers documents escrits a les Balears, que data del 418 i deixa constància detallada dels fets ocorreguts entre el 2 i el 9 de febrer d’aquell any a la ciutat de Maó contra la nombrosa població jueva. L’arribada de les relíquies de sant Esteve fa esclatar la fins llavors convivència entre cristians i jueus. Els fets prefiguren els conflictes religiosos que es desenvoluparan al llarg dels segles següents. El bisbe Sever justifica la conversió dels jueus amb somnis i prodigis. És la primera conversió massiva de jueus en la història i malgrat que no es produeix violència física contra les persones, aquells successos són deplorables vistos amb ulls d’avui. I tanmateix, la Carta del Bisbe Sever és d’una gran rellevància històrica i cultural. Aquest Plec de Lectura us ofereix una selecció de fragments de la carta, de la qual enguany es commemora els 1600 anys amb tot un programa d’actes i conferències, en l’acurada versió catalana feta per el doctor en història Josep Amengual i Batlle, autor de l’estudi La Circular del bisbe Sever de Menorca sobre la conversió dels jueus (418-2018). Una crònica mediterrània abans de l’ocupació dels vàndals, editat per l’IME.

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE Llegir

Dijous passat, dia 22 de febrer de 2018 es va presentar en roda de premsa una important incorporació documental al nostre arxiu històric.  

L’adquisició del Fons Ramis forma part de la política de preservació pública del patrimoni documental com una de les línies d’intervenció cultural del Consell Insular de Menorca. Fetes les corresponents valoracions amb els informes tècnics pertinents i la taxació del fons, el Consell Insular de Menorca va adoptar la decisió d’adquirir aquest fons documental atenent les recomanacions emeses a la Comissió Tècnica d’Arxius de Menorca fetes a la reunió celebrada el 13 de desembre de 2017. El fons es composa de 202 lligalls agrupats en 16 carpetes i que contenen 1092 documents. Aquets documents són ara dipositats a l’Arxiu Històric ubicat a la Biblioteca Pública de Maó.

L’Arxiu històric de Maó té una copiosa documentació sobre els il·lustrats Joan Ramis i el seu germà Antoni Ramis. Aquesta nova adquisició completa de forma generosa la informació sobre aquesta família tan significada del s. XVIII i XIX a Menorca. Els documents diversos tenen un interès doble: l’històric, en els aspectes econòmics i socials; i el lingüístic, per la vitalitat culte del català de Menorca del s. XVIII. Aquest fons doncs podrà donar lloc a noves línies de recerca per a estudis d’antroponímia, genealògica, sobre la vida quotidiana, sobre l'economia menorquina del segle XIX i sobre l'ús de la llengua a l'illa.

Així doncs l’adquisició per part del Consell insular del FONS RAMIS de Gabriel Llambias significaria posar a disposició pública dels investigadors una documentació rellevant des de diversos punts de vista, justament en una època que configura la modernitat de Menorca, especialment interessant per a historiadors i filòlegs, però també per a altres disciplines científiques atesa la rica producció cultural de l’illa al segle XVIII.

Una volta adquirit el FONS RAMIS, els serveis d’arxiu procediran a la catalogació rigorosa segons criteris universals i estàndards que permetran una consulta guiada i ordenada, tot facilitant la tasca de recerca.

Per tant és de gran importància l’adquisició del FONS RAMIS de Gabriel Llambias  per tal que formi part del patrimoni documental de Menorca d’accés públic i així garantir la seva disponibilitat a la comunitat científica, fer-ne una acurada catalogació i assegurar la seva salvaguarda en les condicions òptimes. En aquest sentit el FONS RAMIS de Gabriel Llambies s’ha d’incorporar a l’Arxiu Històric de Maó, sota la custòdia d’un entorn professional.

 Francesc Florit Nin. Director de la Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó

Llegir

 La Biblioteca Pública de Maó posa en a disposició dels usuaris dos ordinadors pensats exclisivament per a l'accés als diaris i revistes digitals. Cada vegada més la lectura ràpida als mitjans de comunicació es realitza a través dels dispositius electrònics: ordinadors, tablets, telèfons mòbils. Sovint els mitjans digitals, o les versions digitals dels mitjans de comunicació, aporten un grau de complexitat de la informació major perquè incorporen formats audiovisuals i també sovint perquè les informacions són ampliades. A part de la possibilitat d'interacció amb els lectosr a través de les xarxes socials o d'aplicacions de participació en debats o comentaris.

Hen posat a la pantalla l'accés directe de tres diaris: el local Diario Menorca, l'espanyol El País, i l'esportiu L'Sport. A més hi hem inclòs dues plataformes d'accés digital d'accés gratuït. Un és RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de 487 revistes científiques, culturals i erudites catalanes.L'altra és la plataforma d'E-Biblio a través de la qual es poden accedir per mitjà del préstec electrònic a moltes de les revistes que tenim en paper a la biblioteca.

Més endavant ampliarem l'oferta d'hemeroteca en línia, a través d'Internet.

És important que els usuaris respectin les normes per a aquest nou servei: és només per a la consulta de diaris i revistes digitals. Per a altres usos disposam d'altres ordinadors, amb els quals les persones podrán també accedir a qualsevol web, també de revistes i diaris. Gràcies per la vostra col·laboració.

Llegir