Us convidam a un tast de la novel·la "Nova Esmirna" de l'escriptor Tomeu Matamales, amb la il·lustració d'una obra de Tomeu Sánchez
Trobareu el plec de lectura de forma gratuïta distribuït per tota Menorca
Tomeu
MATAMALAS (Manacor, 1952) va escriure la novel·la Les rares pedres fines (2003) que guanyà el premi Ciutat de Xàtiva.
El 2006 aconseguí el Vila de Lloseta amb Bel
Canto, i el 2009 el VI premi de Pollença
amb la novel·la L’illa d’Antígona.
Edicions Món de llibres li ha editat dues obres: Paradise of Love (2012), un assaig sobre música moderna a Manacor, i
la novel·la La família Amat (2016). Nova Esmirna és la seva darrera obra. Us
en presentam el primer capítol. Té per als menorquins un interès especial
perquè explica els fets històrics de com 900 menorquins van emigrar a la
Florida, hi van ser esclavitzats durant 9 anys i només 300 van sobreviure http://www.bibliomao.es/BinaryWebStudio/uploads/2018/05/PLEC%20DE%20LECTURA%20triptic%2017.compressed-03-12-40-28-414.pdf
Llegir
|
Fiets i fietes, hem posat un mural preciós i colorista a la sala infantil de la Biblioteca. Pintat per l'artista il·lustradora Margarita Espinosa, el mural mostra un munt d'històries per imaginar a partir de les figures pintades, personatges i coses que ens transporten al món dels contes. Agraïm a na Margarita la seva contribució plàstica que ens fa volar la imaginació. Si voleu conèixer més coses d'aquesta magnífica il·lustradora, visitau la botiga que té a Ciutadella al Passeig Sant Nicolau, núm. 30 o entrau a la seva web http://caperucitazul.com/
Llegir
|
El Plec de lectura del mes d'abril és dedicat al document més antic que es conserva de les Illes Balears, una carta que va escriure el bisbe menorquí Sever el 418 dC. Us n'oferim uns fragments. I si la voleu llegir completa, és editada per l'IME La Carta del bisbe Sever és un dels primers
documents escrits a les Balears, que data del 418 i deixa constància detallada
dels fets ocorreguts entre el 2 i el 9 de febrer d’aquell any a la ciutat de
Maó contra la nombrosa població jueva. L’arribada de les relíquies de sant
Esteve fa esclatar la fins llavors convivència entre cristians i jueus. Els
fets prefiguren els conflictes religiosos que es desenvoluparan al llarg dels
segles següents. El bisbe Sever justifica la conversió dels jueus amb somnis i
prodigis. És la primera conversió massiva de jueus en la història i malgrat que
no es produeix violència física contra les persones, aquells successos són deplorables
vistos amb ulls d’avui. I tanmateix, la Carta del Bisbe Sever és d’una gran
rellevància històrica i cultural. Aquest Plec de Lectura us ofereix una
selecció de fragments de la carta, de la qual enguany es commemora els 1600
anys amb tot un programa d’actes i conferències, en l’acurada versió catalana
feta per el doctor en història Josep Amengual i Batlle, autor de l’estudi La Circular del bisbe Sever de Menorca sobre
la conversió dels jueus (418-2018). Una crònica mediterrània abans de
l’ocupació dels vàndals, editat per l’IME.
Normal
0
21
false
false
false
CA
X-NONE
X-NONE
Llegir
|
Dijous passat, dia 22 de febrer de 2018 es va presentar en roda de premsa una important incorporació documental al nostre arxiu històric.
L’adquisició del Fons
Ramis forma part de la política de preservació pública del patrimoni documental
com una de les línies d’intervenció cultural del Consell Insular de Menorca. Fetes les corresponents
valoracions amb els informes tècnics pertinents i la taxació del fons, el
Consell Insular de Menorca va adoptar la decisió d’adquirir aquest fons
documental atenent les recomanacions emeses a la Comissió Tècnica d’Arxius de
Menorca fetes a la reunió celebrada el 13 de desembre de 2017. El fons es composa de
202 lligalls agrupats en 16 carpetes i que contenen 1092 documents. Aquets documents són ara dipositats a l’Arxiu Històric
ubicat a la Biblioteca Pública de Maó.
L’Arxiu històric de Maó
té una copiosa documentació sobre els il·lustrats Joan Ramis i el seu germà
Antoni Ramis. Aquesta nova adquisició completa de forma generosa la informació
sobre aquesta família tan significada del s. XVIII i XIX a Menorca. Els documents diversos
tenen un interès doble: l’històric, en els aspectes econòmics i socials; i el
lingüístic, per la vitalitat culte del català de Menorca del s. XVIII. Aquest
fons doncs podrà donar lloc a noves línies de recerca per a estudis
d’antroponímia, genealògica, sobre la vida quotidiana, sobre l'economia
menorquina del segle XIX i sobre l'ús de la llengua a l'illa.
Així doncs l’adquisició
per part del Consell insular del FONS RAMIS de Gabriel Llambias significaria
posar a disposició pública dels investigadors una documentació rellevant des de
diversos punts de vista, justament en una època que configura la modernitat de
Menorca, especialment interessant per a historiadors i filòlegs, però també per
a altres disciplines científiques atesa la rica producció cultural de l’illa al
segle XVIII.
Una volta adquirit el
FONS RAMIS, els serveis d’arxiu procediran a la catalogació rigorosa segons criteris
universals i estàndards que permetran una consulta guiada i ordenada, tot
facilitant la tasca de recerca.
Per tant és de gran
importància l’adquisició del FONS RAMIS de Gabriel Llambias per tal que formi part del patrimoni
documental de Menorca d’accés públic i així garantir la seva disponibilitat a
la comunitat científica, fer-ne una acurada catalogació i assegurar la seva
salvaguarda en les condicions òptimes. En aquest sentit el FONS RAMIS de
Gabriel Llambies s’ha d’incorporar a l’Arxiu Històric de Maó, sota la custòdia
d’un entorn professional.
Francesc Florit Nin. Director de la Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó
Llegir
|
La Biblioteca Pública de Maó posa en a disposició dels usuaris dos ordinadors pensats exclisivament per a l'accés als diaris i revistes digitals. Cada vegada més la lectura ràpida als mitjans de comunicació es realitza a través dels dispositius electrònics: ordinadors, tablets, telèfons mòbils. Sovint els mitjans digitals, o les versions digitals dels mitjans de comunicació, aporten un grau de complexitat de la informació major perquè incorporen formats audiovisuals i també sovint perquè les informacions són ampliades. A part de la possibilitat d'interacció amb els lectosr a través de les xarxes socials o d'aplicacions de participació en debats o comentaris. Hen posat a la pantalla l'accés directe de tres diaris: el local Diario Menorca, l'espanyol El País, i l'esportiu L'Sport. A més hi hem inclòs dues plataformes d'accés digital d'accés gratuït. Un és RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un repositori cooperatiu des
del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet
de 487 revistes científiques, culturals i erudites catalanes.L'altra és la plataforma d'E-Biblio a través de la qual es poden accedir per mitjà del préstec electrònic a moltes de les revistes que tenim en paper a la biblioteca. Més endavant ampliarem l'oferta d'hemeroteca en línia, a través d'Internet. És important que els usuaris respectin les normes per a aquest nou servei: és només per a la consulta de diaris i revistes digitals. Per a altres usos disposam d'altres ordinadors, amb els quals les persones podrán també accedir a qualsevol web, també de revistes i diaris. Gràcies per la vostra col·laboració.
Llegir
|
Dos bons llibres que parlen de Menorca o miren des de Menorca
Normal
0
21
false
false
false
CA
X-NONE
X-NONE
ALFONS
MENDEZ VIDAL. A la recerca del paradís.
Història del turisme de Menorca. Ed. IME. Consell insular 2017
Arreu de
l’illa s’ha presentat aquest llibre. El seu tema és de notable interès atesa la
importància econòmica-i social- del fenomen turístic. Per primera vegada
disposam d’una història del principal sector econòmic que ha condicionat la
fesomia de l’illa dels últims 50 anys. Alfons Méndez ens assenyala la
singularitat del creixement turístic menorquí en relació a la resta de les
illes, com per exemple la seva incorporació més tardana, de com es va passar
d’una economia industrial a la turística; de la confluència de model balear; i
de com han basculat els interessos
d’aquesta indústria amb els de la preservació mediambiental, a més de la
regulació legislativa de l’administració pública.
TONI
VIDAL. Des de dins. Catàleg de
l’exposició. Consell Insular de Menorca. 2018
Toni
Vidal deu ser un dels fotògrafs més reconeguts de Menorca i de més enllà de
Menorca. Ara li retem un reconeixement a la seva magnífica visió, entre poètica
i compromesa, entre el racó dolç del paisatge i l’enfony dur de la fàbrica,
entre la íntima imatge vegetal i la força penetrant del retrat. Aquest catàleg
tanmateix només recull una selecció, molt triada de les seves fotos. A
l’exposició n’hi ha unes quantes més, però poques en comparació al fons
documental que guarda Vidal. Els textos que acompanyen el catàleg ens obren
encara més l’obturador dels nostres ulls. Fins al 17 de març a la Sala de El
Roser de Ciutadella. Del 30 de juny al 23 de setembre a Ca n’Oliver de Maó.
Llegir
|
800x600
Ha sortit el Plec de lectura d'aquest mes de gener: els primers tres capítols de la novel·la Pluja de fang de Josep Masanés amb una il·lustració de l'artista Alfred Hutchinson. Trobareu el plec gratuït per tota Menorca
Josep Masanés (Barcelona, 1967). Guanyador del Premi
de Narrativa de Ribera d’Ebre 2011 amb La
vall de la matança (Cossetània Edicions, 2012). Finalista del Premi de les
Lletres Catalanes Ramon Llull 2013 amb Pluja
de fang. Guanyador del 25è Premi de Novel·la Josep Saperas 2014 amb Camins sense retorn (Llibres del
Delicte, 2015). Guanyador del XXIII Premi Joan Marquès Arbona de Relats 2015
amb La paradoxa de Schrödinger (Documenta
Balear, 2016). Guanyador del XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 2015 amb
La putrefacció de la llum (Balàfia
Postals, 2016). Guanyador del Premi de Poesia Benet Ribas, LII Premis Recull
2016 amb Radiació de fons (Pagès
Editors, 2017). Presentam els dos primers capítols de Pluja de fang, guanyador del Premi Ciutat de Manacor de Novel·la
Maria Antònia Oliver 2017.
?Ciutadella,
1749. Menorca és sota domini britànic. Anglada i Gomila són dues joves que han
estat enclaustrades al convent de Santa Clara per un pecat que no han comès. El
tinent Auchincloss, que acaba d'arribar a l'illa i ja s'ha ficat en problemes,
i el seu company el tinent Gammon es creuaran en el camí d'aquestes noies i
intentaran ajudar-les i, per això, hauran d'enfrontar-se al terrible marquès de Gomila,
a l'església catòlica i als estaments locals. Una novel·la sobre la lluita per
la llibertat i el propi destí amb una prosa poètica i contundent.?
Normal
0
21
false
false
false
CA
X-NONE
X-NONE
MicrosoftInternetExplorer4
Llegir
|
En la roda de premsa de la presentació de la web Passeig literari pel s. XVII es van donar compte del procés i dels continguts d'aquesta iniciativa produïda per la Biblioteca Pública de Maó i realitzada per Illetra.
Llegir
|
Margarita Comas va néixer a Alaior l’any 1892, filla del mestre Gabriel
Comas, natural d’Esporles (Mallorca), que va inculcar als seus cinc fills
l’amor per l’estudi i l’educació. Després de cursar estudis de Magisteri,
Margarita Comas es va llicenciar i doctorar en Ciències Naturals. Molt
vinculada a la Institució Lliure d’Ensenyament, va treballar a diferents
Escoles Normals i a la Universitat de Barcelona. Va freqüentar també les
Universitats de París i Londres i, malgrat dedicar-se uns anys a la
investigació científica, va decantar-se sobretot pel camp de la pedagogia, on
és reconeguda com una figura cabdal de la renovació pedagògica. Exiliada a
Anglaterra abans de finalitzar la guerra civil, va continuar la seva labor
professional en aquell país fins a la seva mort l’any 1973. És autora de
nombrosos llibres i publicacions de caire científic i pedagògic. L’ajuntament
de Maó l’ha declarada filla il·lustre.
Llegir
|
Ara també us podeu descarregar revistes als vostre dispositiu mòbil i fer propostes de noves adquisicions Si voleu coneixer els títols de les revistes cliqueu : http://illesbalears.ebiblio.es/opac/#index
Llegir
|
|
|
|