Dimecres vam començar el nou curs 20-21 del Club de Lectura, amb renovades ganes de llegir i de comentar les lectures. La primera obra del nou curs va ser la novel.la de Asne Seirstad, “El librero de Kabul”, novel.la testimoni de la situació canviant a  Afganistán i al seu veí Pakistán a partir de la vida de la família de Sultan, un llibreter de bona família.

La següent lectura que comentarem serà “Lletres de combat” de l’autor menorquí Josep

M. Quintana, amb qui hem tingut el plaer de comptar en reiterades ocasions per comentar les seves obres. En aquesta ocasió comentarem una novel.la que just acaba de sortir y de la qual vaig tenir l’ocasió d’anar a la presentació organitzada per l’Ateneu de Maó aquest juliol. Es tracta d’una obra reflexiva sobre el fet religiós al llarg del segle XX, y novel·lada a partir de la història de dos germans que, en un moment concret de les seves vides, viuran separats i s’enviaran cartes qüestionant-se els conflictes cabdals de la cultura i la religió al llarg d’aquest segle. Per comentar aquesta novel.la comptarem amb la presència de l’autor el dia 21 d’octubre a les 19.00h a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública de Maó.

Per a joves d'entre 11 i 14 anys, amb Fátima Anglada

Trobada mensual la 3a setmana de cada mes

Inscripció oberta del 21 de setembre al 15 d'octubre

1a trobada: 17 d'octubre a les 12:00 h,

a la sala infantil

 Trobada virtual que actuarà de cloenda de la temporada 2019/2020 dels Grups Juvenils de Lectura de Maó, Alaior i Ciutadella.. .

S'ha decidit fer aquest encontre conjunt pel fet que el Campus Virtual de Lectura Juvenil, creat a partir dels diversos grups de lectura de l'Illa en temps de COVID/19, ha creat una sinergia digna de potenciar.

Amb Paola Cibin i Fátima Anglada 

ZOOM 

11 DE JUNY DE 2020

17:00 H 

Lectura in situ de La metamorfosi de Frank Kafka ; amb una breu introducció sobre la dinàmica del grup de lectura Juvenil i la posada en comú de les propostes de dinamització i foment de la lectura de la nova temporada.

 Adreçat a joves d'11 a 14 anys. Apuntau-vos, hi sou a temps!

1ª trobada: Dissabte 19 de octubre, a les 12:00 h. 

Amb Fátima Anglada

Edats: 11 a 14 anys

Trobades:El 3r dissabte del mes a les 12:00 h a la sala infantil 

Inscripcions: del 23 de setembre al 10 d'octubre a la sala infantil 

Inici: 19 d'octubre 

Dimecres passat  vam comentar  la darrera lectura d’aquest curs 18-19, que va ser la  novel.la "París no se acaba nunca” de l’escriptor Enrique Vila-Matas. Una novel·la que arranca d’un seminari fet pel propi autor al llarg de tres dies. Es tracta d’un discurs novel.lat que parteix de l’estança de Vila-Matas a París durant tres anys de la seva joventut, fonent magistralment autobiografia, ficció i assaig, ON ens va explicant l'aventura en la qual es va endinsar quan va redactar el seu primer llibre en unes golfes de París, la atípica casolana del qual era ni més ni menys que Marguerite Duràs.

L’obra  va agradar mitjanament els lectors i lectores, a alguns més que a altres, ja que  la lectura no va resultar.tan amena com algunes de les obres anteriors, però sí que en van valorar la seva riquesa literària i estilística

La propera lectura ja serà al setembre. A partir de la setmana que ve, començarà la tria per part dels lectors i lectores via e-mail de les lectures per al curs 19-20 que s’allargarà fins a mitjans de juliol, a partir d’una primera selecció que farà la coordinadora. Una vegada coordinades totes les preferències, s’escolliran les noves lectures per fer a partir del setembre.

NOVENALECTURA: “CORAZÓN TAN BLANCO” de Javier Marías

Dimecres passat  vam comentar  la penúltima lectura d’aquest curs 18-19, que va ser la  novel.la "Corazón tan blanco” de l’escriptor Javier Marías. Una extraordinària novel·la sobre el secret i la seva possible conveniència i sobre els cors tan blancs que a poc a poc es van tenyint i acaben sabent el que mai no van voler saber.

L’obra  va agradar els lectors i lectores, que en van valorar la riquesa ligüística i les referències a problemes adients al moment actual que van dur a comentar temes propers de la nostra societat.

La propera lectura serà Paris no se acaba nunca d’Enrique Vila-Matas. Això serà el dimecres 19 de juny a les 19. 00h.

SETENA LECTURA: “ASESINOS SIN ROSTRO” de Henning Mankell

Dimecres passat  vam comentar  la novel.la "Asesinos sin rostro"  de l’escriptor de novel.la negra Henning Mankell. Aquesta és la primera obra en la qual apareix el policia i investigador Kurt Wallander, personatge que apareixerà també a les onze novel.les d’aquesta saga. Aquí el famós inspector  travessa un dels moments més ombrívols de la seva vida quan ha de posar-se al capdavant d'una dura investigació: l'assassinat d'un matrimoni d'ancians en una granja de Lenarp.

L’obra  va agradar els lectors i lectores, que en van valorar les continues referències a problemes  actuals a hores d’ara a pesar de estar escrita als anys 90, com ara el racisme i la xenofòbia.

La propera lectura seran dues propostes del Fons Menorquí de Cooperació de l’escriptora  Chimamanda Ngozi: Tothom hauria de ser feminista, i Manifest feminista en 15 consells.

Propera lectura dimecres 20 de març.

Aquí teniu un comentari interessant sobre el llibre

Henning Mankell. Asesinos sin rostro

Trad. D.M. Mansten y A. Monjonell Tusquets. 304 págs., 2.400 ptas.

JOSÉ ANTONIO GURPEGUI | 02/05/2001

Con La quinta mujer, Mankell se convirtió en el autor sueco más popular en España. Ahora llega una nueva entrega, Asesinos sin rostro, con una atmósfera de suspense similar a la ya conocida: una pareja de pacíficos ancianos (aparentemente sin dinero, sin enemigo alguno) es asesinada en su granja de una pequeña población al sur de Suecia.

Asesinos sin rostro es una novela un tanto atípica dentro del género policíaco. Desde que Poe escribiera Los asesinatos de la calle Morgue, inaugurando la llamada “novela negra”, la evolución del género ha sido constante. En Asesinos sin rostro al lector no le queda ni tan siquiera la ilusión de ser capaz de desvelar el misterio. Mankell parece estar más interesado en plantear otro tipo de problemas de corte social. Sólo así puede entenderse la inclusión del asesinato de un somalí, que para nada interfiere en la resolución del caso principal. El protagonista responde al estereotipo de “marginalidad” prototípico de este tipo de personajes: todo demasiado manido. De todas formas, se debe reconocer que el comisario Wallander tiene potencialidad y materia prima para convertise en otro de los míticos detectives (Holmes, Miss Marple, Poirot, Spade, Marlow...) que tan inteligentemente han resuelto los casos más enrevesados. Eso sí, sería deseable que abandonara el tinte melodramático que encontramos en algunas de sus reacciones, como cuando en un último intento de “recuperar” a su esposa comienza a llorar y ella reacciona poniéndole la mano encima de la suya. Sería injusto, no obstante, dejar sin mencionar el gran valor de esta novela: la obligada reflexión sobre la verdadera naturaleza de las personas. Resulta imposible conocer, sería la moraleja final, todo cuanto encierra la vida de un hombre, incluso la de aquellos que tenemos más próximos.