Dels antecedents més llunyans ens dóna notícia un volum que l’historiador i arxiver Francesc Hernández Sanz afegí a l’arxiu municipal, el qual conté les actes i els estatuts d’una societat fundada a Maó el 1778 amb el propòsit de formar una biblioteca comú. Tot i que no resten més testimonis d’aquell projecte, la concepció d’una biblioteca compartida pels ciutadans en aquells temps és un fet aïllat i insòlit, que mostra el grau d’assumpció que aquella societat maonesa tenia vers als principis revolucionaris de la Il·lustració.
La desamortització dels convents i la exclaustració dels religiosos, molts anys desprès, el 1835, deixà abandonades les propietats religioses que l’Estat no vengué de forma immediata. Entre elles, les biblioteques del convents.
Tenim un altre antecedent molt clar a la R.O. tramesa pel Governador de les Illes a l’Ajuntament de Maó:
“Enterada S.M. la Reyna gobernadora del oficio de VS número 110, con el que dirigió los inventarios pertenecientes a los archivos y bibliotecas de Conventos suprimidos en Mahon, se ha servido aprobar el proyecto de que se forme en con estos libros una Biblioteca en aquella Ciudad, siempre que esto no produzca gastos ni sueldo de empleados a cuyo fin oyendo VS a la Comisión encargada de la formación de dichos inventarios y si es necesario a la Diputación provincial propondrá los medios y arbitrios de llevarse a cabo en términos económicos.--=Al mismo tiempo es la voluntad de SM que VS de las gracias en su Real Nombre a dicha comisión por su laboriosidad y desinterés y que se remita una nota de los cuadros de pinturas a la Academia de San Fernando como lo hago con esta fecha para los efectos convenientes. Lo digo a VS de Real Orden para su conocimiento y efectos correspondientes. Dios guarde a VS muchos años. Madrid, 11 de julio de 1836.=Rivas=Gobernador civil de las islas Baleares: Es copia.”
Arran d’aquest decret, el Ministeri de Foment, la Diputació, l’Ajuntament, la Delegació del Govern a les illes i la Subdelegació a Menorca, tractaren de coordinar-se per trobar un local i una persona que s’encarregués de dur-lo a efecte; la veritat és que sense més resultats que la correspondència creuada entre aquestes institucions, que conserva l’Arxiu Municipal i una ubicació provisional per als llibres dels convents maonesos i del de Sant Diego, al convent del Carme de Maó.
La falta de mitjans per realitzar aquest projecte fou la causa que no arribés a bon terme en un primer moment. Era tan innovador que no hi havia comparances possibles ni models a seguir. Tinguem en compte que no fou, fins al manco deu anys més tard, que el govern central començà a crear, molt a poc a poc, una xarxa de biblioteques públiques a partir dels llibres que havien estat desamortitzats. No fou fins molt més tard encara, el 1858, que creà un cos de funcionaris per gestionar aquell patrimoni cultural desamortitzat.
Finalment, els ciutadans de Maó veieren escoltada la seva proposta. Diuen els primers cronistes que fou el subgobernador Agustín Sevilla qui impulsà novament la creació de la biblioteca, la qual ara assumia vocació insular. Les gestions que realitzà donaren lloc al decret de creació de 1861. Llavors no hi havia, segur, més d’una dotzena de biblioteques públiques a Espanya.
Conseqüència d’aquesta disposició, el 1864 es destinaren 1000 escuts per a les despeses que hi fessin falta i s’hi nomenà el primer director, el prevere maonès i naturalista Francisco Cardona i Orfila.
El 1866 vingué un jove bibliotecari, Ramón Alvarez de la Braña, qui, l’any següent, obrí al públic la biblioteca. Col·laborador de la premsa local, especialment del Diario de Mahón, publicà aquell mateix any una memòria que conté nombroses dades sobre l’estat de la biblioteca en els anys precedents. Complits els seus compromisos a Maó, el nostre bibliotecari es traslladà a la península. Allà publicà també moltes obres sobre paleografia, descripció de monuments, guies de viatges, història...
La tornada al present ens du al tòpic. Cóm s’imaginaven que seria la biblioteca desprès de 150 anys aquells primers directors? Ara ens crida l’atenció la convivència harmònica entre aquells vellíssims manuscrits i els ordinadors, dvds, contes il·lustrats, novel·les i llibres de divulgació que acaparen l’interès dels usuaris avui dia. Del limitadíssim rang de consultes que llavors tenia aquella biblioteca incipient, destinada al servei d’una població bàsicament analfabeta, a les visites que en rep ara hi ha un salt quantitatiu i qualitatiu del qual ens afalaga considerar-nos partíceps.
L’any 1948 es fa el trasllat del fons de la Biblioteca des del convent de Sant Francesc al nou edifici de Can Mercadal que sota el nom de “Palacio de Archivos, Bibliotecas y Museos” acull la Biblioteca Pública, l’Arxiu Històric Municipal i el “Museo Provincial de Bellas Artes de Mahón”. Al cap de pocs anys des del Govern de l’Estat es van anar creant el que s’anomenà “Casa de Cultura” i la de Maó es va constituir l’any 1957, acollint totes aquestes institucions.
S’ha de destacar la direcció d’aquesta “Casa de Cultura” durant els anys 50 i 60 del segle XX en la persona de na Mª Lluïsa Serra Belabre. Amb ella, Can Mercadal es va constituir en un centre cultural de referència a l’illa ja que a part de les seves funcions institucionals de Biblioteca, Arxiu i Museu, al seu interior es van fer moltes altres activitats: conferències, exposicions artístiques de diversa temàtica, concerts, audicions, projeccions de cinema per part del “Cineclub Minorca”, representacions de teatre, laboratori i funcionament d’una “Sección Fotogràfica”.
Mitjançant RD3040/1983 i conveni publicat al BOE de dia 18 gener de 1985 l’Estat transferí la gestió de l’Arxiu i la Biblioteca al Govern de les Illes Balears. Aquí s’ha de tenir en compte que el 1984 el Museu tornà al convent de Sant Francesc com a centre independent de la Biblioteca/Arxiu.
A partir de l’any 1987,el nou director del centre, en Juan Francisco Sánchez, va acometre la seva revitalització després d’un període de tancament motivat per l’estat de deteriorament de l’edifici i les obres realitzades per a la seva rehabilitació. Des d’aquest moment, la Biblioteca s’ha caracteritzat per una aposta important per anar integrant les noves tecnologies dins l’edifici i posar-les a l’abast dels seus usuaris. Avui dia es disposa d’ordinadors per a la consulta pública i xarxa de wi-fi per a la connexió a internet dels usuaris des de qualsevol lloc de l’edifici, per exemple. També s’ha fet una gran aposta per l’ampliació del seu catàleg amb un gran nombre de títols disponibles per al préstec.
Pel que fa a la seva gestió, després del període iniciat l’any 1985 per part del Govern Balear, amb la Llei 3/2011, de 25 de març, es va delegar la competència de la gestió del Museu de Menorca i la Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó al Consell Insular. Per tant, s’ha obert una nova etapa en la gestió d’aquest centre que, com a Biblioteca Central Insular, assumeix responsabilitats noves dins del conjunt bibliotecari de Menorca.
Tancar