Josep Portella és l'historiador que més ha treballat l'exili dels menorquins arran del conflicte de la Guerra Civil espanyola. La seva obra Llibres d'exilis és una magna recopilació de més de 900 vides exiliades més enllà de l'illa. Amb motiu de l'edició d'aquest llibre i en reconeixement a la feina feta de recerca i documentació de Josep Portalla, la biblioteca Pública de Maó mostra una selecció bibliogràfica sobre l'exili i especialment sobre l'exili de Menorca.

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

 

La Biblioteca Pública de Maó amb la col·laboració de Josep Portella ha muntat l’exposició entorn de l’exili. De tothom és coneguda la feina rigorosa que Josep Portella ha fet sobre els menorquins exiliats arran de la Guerra Civil espanyola.

 

La mostra bibliogràfica exposa alguns dels llibres més reconeguts sobre l’exili a Espanya, a les Illes Balears i els treballs publicats de Jodep Portella sobre l’exili menorquí. En total s’hi exposen 55 llibres sobre el tema i deu textos inèdits, alguns autobiogràfics dels menorquins que van patir exili.

 

Entre l’obra de Portella destaca sobretot la magna obra Llibre d’exilis. Diccionari biogràfic de l’exili menroquí, en el qual es detallen prop d’un milenar de vides de persones de distinta condició i que van exiliar-se arreu del món. Algunes d’aquestes vides són odissees personals increïbles però verídiques. Algunes d’aquestes obres es poden prestar als interessats.

 

La biblioteca ret així un reconeixement a la feina de l’historiador Josep Portella per la tasca feta en recuperació de la memòria històrica tan necessària al nostre país.

Llegir

COMUNITART i la Biblioteca Pública de Maó posem en marxa EXPO PRIMA un programa d’art jove que vol donar visibilitat als artistes novells donant una oportunitat i un espai perquè puguin realitzar una mostra del seu art.

La primera artista que presentem és Alicia Mascaró Martín (Alaior, 1998), estudiant de Belles Arts a la Universitat de Barcelona que ens ofereix l’exposició NO SABEN QUI SOM, un projecte d’investigació dut a terme durant els últims mesos. Aquest estudi vol posar en valor i donar a conèixer els diferents noms de dones que la història no recorda però que han contribuït en el món de l’activisme, els drets humans, el cinema, la política, el periodisme o les matemàtiques i la física.

En els últims anys la visibilitat de les dones ha estat una reivindicació constant per gran part de la societat, així l’artista amb aquest treball aporta el seu granet d’arena perquè aquest reconeixement sigui real i efectiu. La mostra està formada per cinc gravats de cincs rostres de dones (Àngela Davis, Ada Lovelace, Olga Murray, Hedy Lamarr, Sojourner Truth) i dues pintures al oli (Nellie Bly i Malieva Maric Einstein) que ens duran a la reflexió de què la història no sempre és justa.

Exposició comissariada per Mercè Capellà Negre

Llegir

La Xarxa de Biblioteques de Menorca i el Festival Cinema Menorca fan una proposta de curtmetratges per a joves 

PROJECCIÓ I DEBATS CINEMATOGRÀFICS

Amb l’objectiu d’aprofundir i dialogar sobre alguns temes que afecten els joves i al seu entorn i gràcies a la col·laboració del Festival de Cinema de Menorca i FILMETS Badalona Film Festival, oferim un paquet de curtmetratges amb temàtica social (bullying, immigració…) dirigit als estudiants d’ESO.

Proposem als centres incloure aquesta activitat durant el seu programa educatiu. La sessió de curtmetratges tindrà una durada d’una hora i mitja aproximadament i després de la projecció, un membre de l’organització del Festival de Cinema, en col·laboració amb el centre educatiu, animarà als estudiants a participar en un debat sobre els temes proposats.

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE Llegir

El grup de lectura juvenil manté sempre obert tot l'any la inscripció. Et pots apuntar-t'hi qual vulguis, hi pots participar quan vulguis, però una volta hagis entrat, t'agradarà tant que no en surtiràs. Demana-ho als joves que ja hi son d'ençà fa dos anys.
Llegir

La Xarxa de Biblioteques i INJOVE de Menorca convoquen el primer concurs de booktràilers amb la idea de fomentar l’interès envers la lectura i els llibres. 

Un booktràiler és un vídeo de curta durada que té per objectiu presentar un llibre de forma dinàmica i amb el llenguatge audiovisual amb el propòsit de generar ganes de llegir-lo.

Podeu consultar les bases a www.injovemenorca.com

Llegir

 La Biblioteca Públca de Maó ha engalanat l'entrada amb un arbre de Nadal peculiar. La idea procedeix del Pla de Dinamització Lingüística del Consell Insular, que en una de les seves recomanacions per a les biblioteques és justament la de fer un arbre amb les paraules que són pròpies de Menorca, els "endemismes lèxics" de l'illa. Hem consultat l'Estudi fonètic i lexical del dialecte de Ciutadella de Francesc de Borja Moll i els reculls lèxics de Pere Melis pubicats als Quaderns de Folklore i hem escrit les paraules en targetes de colors sobre un arbre fet amb barres d'ullastre d'antigues barreres de camp. Ha quedat preciós. Si qualcú no sap el significat de les paraules, la biblioteca li pot oferir les fonts per tal d'esbrinar-ho.

Bon Nadal a tothom i Bones Paraules de la nostra terra.

Llegir

   Projecció dimecres 19 de desembre a les 20.30h

Last Days in Shibati, un documental dirigit per Hendrick Dusollier que retrata la vida de l’última barriada històrica que queda a la gran ciutat xinesa de Chongqing. Els estrets carrers de Shibati són els testimonis de la Xina més tradicional i històrica que està a punt de desaparèixer. La gentrificació pren moltes formes, i aquesta n’és una.

 Cases tradicionals a tocar de grans torres d’habitatges, petits carruatges que es creuen amb l’últim model de Mercedes... Travessant un carrer pots passar d’una època a una altra. El vell barri de Shibati forma part de la ciutat de Chongqing –que en només 15 anys s’ha convertit en una de les ciutats més poblades de la Xina– amb una àrea metropolitana de 17 milions de persones. Avui en dia ja no queda res d’aquest món excepte Shibati, l’últim barri tradicional que ha quedat atrapat entre grans edificis, centres comercials i neons publicitaris. Per ordre del govern xinès el barri serà enderrocat els mesos vinents i els seus habitants reubicats a un nou parc d’habitatges. La càmera de Dusollier testimonia els últims dies d’aquest petit barri i dignifica un ecosistema humà que està a punt de desaparèixer. De forma crua i minimalista mostra com el món s’està urbanitzant amb una gran rapidesa, engolint al seu pas molts universos locals.

 Dos personatges entranyables, el nen Zhou Hong i la senyora Xue Lian, es veuen obligats a abandonar el que ha estat casa seva fins aleshores per anar a viure a una altra zona de la ciutat. “És cert que el barri està una mica en mal estat, però aquí tots vivim junts. A les torres estarem tots sols davant del televisor”, afirma un dels habitants de Shibati, evidenciant la importància que té per a ells la vida del barri, davant de la deshumanització de la gran ciutat. Aviat aquest laberint de petits carrerons i de cases plenes vegetació hauran desaparegut i esdevindran un munt de runes. Un poètic retrat d’allò que inevitablement desapareixerà.

 El director Hendrick Dusollier es deixa perdre entre els carrerons del barri de Shibati per mostrar un petit univers que està a punt de desaparèixer. La destrucció de les antigues barriades a la Xina és un reflex de les polítiques urbanístiques, socials i culturals d’un país on allò vell, tradicional i històric ha de donar pas a allò nou, contemporani i sense ànima. Una reflexió sobre la canviant Xina contemporània que, a poc a poc, va deixant perdre la seva història i el seu llegat.

800x600 Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 Llegir

 Dues dones de la vila tenen moltes ganes d'explicar-nos la seva història. És un secret que va ocórrer al poble ja fa molt de temps i que el va transformar. Aquest duo, però, no ve sol, sinó que amb elles anirem coneixent diferents personatges que les acompanyaran per a il·lustrar la seva història.

Un espectacle de contacontes que vol transmetre uns valors de respecte cap a la natura que som i que ens envolta. Pretén fer que els fiets gaudeixin i s'emportin a casa una mirada més sensible cap al nostre entorn. 

És un espectacle participatiu , de petit format, on els nens hauran de col·laborar per tal d'arribar a un bon final. De format multidisciplinar, ja que combina la paraula, amb els gest, la música i les titelles. A partir de 3 anys.

A càrrec d'Alicia Ruata i Marina Ibarra

DILLUNS 17 DE DESEMBRE

A LES 18 H

SALA INFANTIL 

Llegir

 Farem aquesta corona de Nadal tan vistosa i tan senzilla!

Ens trobem dijous dia 13 de desembre a les 17 h. a la sala d'actes

 Us podeu incriure fins a dia 10 de desembre mitjançant el contacte d'aquesta pàgina web, per telèfon o presencialment al taulell de préstec de la biblioteca.

Nombre  màxim  d'assitents  : 15

Dur tisores de ca vostra i si us agrada alguna tela que tingueu, també podeu portar-la , encara que no és imprescindible i perquè posarem tot el material a la vostra disposició.

Aprofitant l'ocasió hem posat llibres de manualitats de Nadal a l'entrada del préstec.

Llegir

Dimecres  28 de novembre a les 20.30

Un intrèpid, fred i tens estudi sobre la radicalització jihadista a la terra de l’aclamat documentalista sirià - Guy Lodge, Variety

La nova pel·lícula de Talal Derki és igual de pertorbadora que “Return to Homs” però més subtil -
Vladan Petkovic, Cine Europa

La Biblioteca Pública de Maó projecte el documental del mes Of fathers and sons, el commovedor documental de Talal Derki, que ha conviscut dos anys i mig amb la família d’un pare jihadista, membre de l’antic Front Al-Nusra, la branca d’Al-Qaeda a Síria. Un testimoni únic que mostra la complexitat i la tragèdia que viu el país àrab actualment. La pel·lícula, que ha guanyat el Gran Premi del Jurat al Festival de Sundance.

800x600 Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 Llegir