En la quarta exposició del cicle Editanda, tenim la dedicada a l'Ateneu de Maó.
Si teniu ganes de llegir l'article sobre el tema, continuau la lectura
Els sabers editats per l’Ateneu de Maó
Francesc Florit
Nin
Director de la
Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó
L’Ateneu de Maó és la
manifestació clara de la tradició menorquina per al coneixement i la difusió de
la cultura, una tradició que arrenca al segle XVIII amb els il·lustrats de la
Societat Maonesa de Cultura i de la qual podríem dir que en són els hereus. Com
a entitat cultural, l’Ateneu de Maó ha desenvolupat una tasca de dinamització,
d’organització, de difusió i per tant també d’edició d’alguns dels continguts i
activitats que ha portat a terme.
Neix a principis del s.
XX com tants d’altres ateneus d’arreu del país, amb la vocació de ser pont
entre els sabers i la ciutadania, amb un esperit obert i atent al seu entorn.
És part del seu adn establir diàlegs i fer partícips els ciutadans sobre els
problemes i les inquietuds de tots els àmbits socials i culturals. Com els
lectors ja saben, l’Ateneu de Maó, organitzat en seccions diverses, és un dels
indicadors per mesurar la temperatura de la nostra societat. El seu camp
d’interessos és tan ampli que abraça qualsevol tema humà: ciència, art,
literatura, filosofia, periodisme, història... Per allí hi ha passat personalitats
destacades que n’han ostentat la presidència com Francesc Hernández Sanz, Pere
Ballester, Llorenç Lafuente, Maria Lluïsa Serra, Andreu Murillo, Josep M.
Quintana, i d’altres.
Però aquest article vol
remarcar la tasca editora de l’Ateneu. A la Biblioteca Pública de Maó hi hem
recollit en una exposició algunes de les publicacions realitzades que han
ocupat totes les tres vitrines. Tanmateix cal dir que algunes de les
publicacions no n’és pròpiament l’editor però sí el seu impulsor perquè es
tracta de les obres que han estat premiades als diversos certàmens que ha
convocat l’Ateneu. Els Premis Ateneu han donat llum a llibres tan emblemàtics
com La ciutat des del carrer, el Folklore musical de Menorca de Deseado
Mercadal, el Folklore menorquí de la
pagesia de Camps i Mercadal i la que es considera la primera guia turística
de Menorca editada el 1911. Destaquem també que els premis literaris de
l’Ateneu han donat a conèixer escriptors avui rellevants com Joan Pons amb Nàufrags, o Antoni Vidal Ferrando amb Cartes a Lady Hamilton.
Per dir-ho de forma
gràfica, el producte estrella de l’Ateneu com a editor és la Revista de
Menorca, un autèntic tresor de la bibliografia menorquina. Amb intermitències
degudes sobretot a problemes de finançament, la revista s’ha publicat des del
1888 fins ara. Al llarg de les seves 35.500 pàgines queda reflectida la
història cultural de l’illa. Després de diverses etapes incertes, quan l’Ateneu
de Maó n’esdevé l’òrgan editor el 1906, la revista pren embranzida i s’inicia
una etapa brillant que arriba fins a la guerra civil espanyola.
En bona part de la seva
vida, la Revista de Menorca ha patit importants mancances per al seus
sosteniment econòmic per tal de donar-li solidesa i continuïtat. L’acord de
col·laboració amb l’IME el 1990 li proporciona estabilitat en l’edició i el
nodreix de continguts. Si qualcú es vol fer una idea més cabal de la
transcendència de la revista cal que consulti el treball Anatomia de una
cultura de M. L. Canut i J. L. Amorós editat per l’IME, que n’és un estudi
exhaustiu i rigorós.
En resum, més enllà de
l’activitat de l’Ateneu, la seva contribució a la bibliografia menorquina és
més que rellevant, especialment per la perseverança en la publicació de la
Revista de Menorca malgrat els mil entrebancs amb què s’ha topat al llarg de la
seva història. És una més de les proeses fetes pels menorquins en el món de
l’edició.
Llegir