És sabut que la maçoneria arrelà fortament a Menorca en el segle XIX. Que es concretà en unes lògies, l’objectiu comú de les quals era impulsar la filantropia i el lliure pensament.
El professor Román Piña en aquesta obra mostra la vida de tres precursors d’aquest pensament. Tres personatges singulars que ja en el segle XVIII practicaven aquestes idees. Només ens fixarem en el menorquí Francesc Seguí i Valls, net de Francesc Seguí Sintes, l’advocat estudiat en una altra monografia pel mateix historiador degut al valor que tenen els seus papers per il•lustrar la organització administrativa menorquina durant l’època britànica.
Potser, el caràcter humanitari del nostre precursor no quedi prou clar en aquesta biografia. Diguem en descàrrec seu que, en aquella situació política, tan canviant, no era gens fàcil per a una persona ambiciosa i lliurepensadora obrir-se camí. Si considerem en canvi, que un dels trets bàsics del pensament maçònic és l’universalisme, contraposat al localisme limitador, el nostre personatge ben bé pot ser considerat un veritable maçó, atenent la vida viatgera que sempre hagué de dur, com a comerciant i diplomàtic fins a la seva mort a l’exili.
Tornar