Per saber sortir d’un mateix, ser capaç de sentir el silenci que hi ha defora i explicar-lo, has de ser poeta.
Jardins Silents, Sorolls de l’Oceà i Mecanisme Silenciós, el que dóna nom comú a aquest replec de poesies, són els temes que inspiren, els títols que agrupen aquestes composicions de Carme.
No en transcriurem cap, d’aquests poemes, per tal de mostrar aquí l’esperit de la poeta: triar-ne una seria un acte capritxós i arbitrari.
No resistirem, però, la temptació de copiar un troç de la dedicatòria que ha escrit a la portada de l’exemplar que ha regalat a la biblioteca:
“A la Biblioteca Pública de Maó, a totes les persones que acull dins les seves parets folrades de llibres....”
Idò. Va per tu: lector lectora.
Tornar