Una llengua és un organisme viu, que respira, sent, creix i madura amb el pas dels dies, dels anys, dels segles. En totes les llengües el mots neixen i moren, sense problemes. Ara bé, en el cas del català, pràcticament només moren, ja que per als neologismes es sol incorporar l"anglès o el castellà.
Davant l"empobriment progressiu i la reducció alarmant del lèxic propi del català de les Illes Balears, Pere Juli Serra ha volgut ajudar amb aquesta obra a fer difusió d"aquest llenguatge perdut i incentivar de nou el seu ús quotidià. No sorprèn que es dexin d"emprar paraules referides al camp o a oficis antics que han caigut en desús. Ara bé, n"hi ha d"altres ben habituals fins fa 50 anys i que podríem incorporar de nou fent un petit exercici de voluntat: companatge, eixabuc, endemesa, escotiflat/ ada... i moltes més. Però recordem que no basta que ens soni el mot, n"hem de conèixer el significat per poder-lo emprar, i per açò no deixeu de consultar aquest llibret...
Tornar