Dibuix de l’ombra consta de dues parts. A “Cims i Llindars” s’explora l’experiència pels cims del goig i la plenitud i s’aboca als llindars del temor, l’angoixa i la pena. Florit Nin ens convida a llegir com qui conversa amb l’amic, entre l’espera i el repòs. Parla dels clarobscurs de l’amor, l’abandó o la fatiga. La segona part, “Transfiguracions”, condensa una sèrie de variacions delicioses sobre la pintura del poeta, com un veritable dibuix a l’ombra, el revers de les imatges per donar veu a allò que abans s’ha mostrat als ulls. Com a contrapunt a “Cims i Llindars”, on les paraules eren l’eco d’una vida que s’escapa, “Transfiguracions” exalta l’expressió alliberada i despulla el misteri de la bellesa. A Dibuix de l’ombra el poeta pintor deixa brotar la forma i ens arrela la mirada.
Tornar