El 24 d'octubre és el Día de la Biblioteca . Se celebra des del 1997 i va ser
impulsat per l'Asociació Espanyola d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil, amb la col·laboració del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte.
La proposta d'aquesta commemoració va sorgir pel record de l'incendi de la Biblioteca de Sarajevo el 1992 durant el
conflicte dels Balcans, i així fer constar a l'opinió pública la
importància de la biblioteca com a lloc de trobada dels lectors de totes les edats i condicions, de totes les cultures i com a instrument de la memòria col·lectiva, per a la convivència humana
En celebració del dia, el director de la Biblioteca ha redactat el següent escrit on reflexiona sobre els plans de lectura:
Normal
0
21
false
false
false
CA
X-NONE
X-NONE
Plans
de lectura
24
d’octubre: Dia Internacional de la Biblioteca
Francesc Florit Nin. Director de la BP de Maó
A ningú se li escapa
que la principal tasca d’una biblioteca és la de promoure la lectura, en totes
les seves variables, formats i potencialitats. No cal aquí ara repetir els
beneficis de la lectura tant per a l’individu com per la comunitat. Tots els
governs moderns posen en marxa plans per fomentar la lectura. En el nostre
entorn europeu, aquesta preocupació fa dècades que s’ha implementat en
actuacions, però a Espanya, el primer pla de lectura de la nostra història data
del 2001, tal com reconeix l’actual ministre del ram en la presentació del
document Plan de fomento de la lectura
2017-2020. A les Illes Balears mai
s’ha engegat un pla de lectura. Ara l’esborrany del Pla de Cultura del
Govern Balear incorpora un futur pla de lectura. Portam per tant un
retard molt gran i açò, en part explica per què esteim a 13 punts per sota de
la mitjana europea en índex lector, entre molts d’altres factors que ponderen i
potser són més decisius, com ara l’entorn familiar lligat a la seguretat
econòmica i el benestar. El 40% dels espanyols no llegeix mai. La mitjana
europea se situa entorn un 60% de persones que han llegit un llibre en els
últims 12 mesos. Com en altres aspectes hi ha una notable diferència entre
l’Europa del nord i la del sud: Suècia 80%, Finlàndia 75%, Regne Unit 74%,
mentre que Portugal 32%, Grècia 45% i Espanya 47%. Tanmateix el nivell lector a
Espanya ha anat augmentant gradualment en les darreres dècades.
El foment de la lectura
té el seu sentit perquè la lectura (i l’educació) està directament relacionat
amb la qualitat de vida. Com més educació i més lectura, millor es viu. També
s’estableix l’equació a la inversa: com més benestar, més es llegeix. Els
índexs baixos de lectura són indicadors, però també són símptomes de moltes
coses que vivim.
El foment de la lectura
es pot abordar des de diversos fronts, que cal diferenciar-los per no mesclar
ous amb caragols. Certament que la lectura és una activitat d’oci, però abans
és una activitat cognitiva que serveix per a comprendre el món. Per açò una de
les principals funcions de l’ensenyament, sinó la bàsica, és la comprensió
lectora. La primera actuació a fer en un
pla de lectura és una actuació en els centres educatius i en l’entorn familiar,
ja que els altres àmbits, com són les biblioteques, es presenten sempre com a
entorn secundaris, tot i que les biblioteques no renuncien ni han de renunciar
a la “formació lectora”.
També és cert que cal
donar suport al sector del llibre (editorials, llibreries, traducció...) però
s’ha de tenir en compte que es tracta d’empreses que tenen per finalitat vendre
llibres, no necessàriament la de fomentar la lectura. Confondre una cosa i
l’altra no fa sinó confondre objectius i restar eficàcia a un pla lector. El focus
d’atenció s’ha de centrar per tant en els agents que, com els mestres i
professors, els pares i mares de família i els bibliotecaris, tenen com a tasca
encomanada la de desenvolupar la competència lectora dels alumnes, dels fills i
dels usuaris i al cap i a la fi la de fer-los llegir per tal d’encomanar-los
l’hàbit.
Som partidari
tanmateix, més enllà dels seus beneficis, de no divinitzar la lectura. És bo
llegir , però hi ha món més enllà dels llibres. Bé és cert que les persones
lectores també són les que van al cinema, al teatre, als concerts i visiten els
museus... perquè una cosa porta l’altra, i en el seu conjunt conforma un
univers actiu de vida cultural. Llegir llegir tothom llegeix, encara que sigui
el prospecte de la medicina o els missatges de whatsapp. Llegir amb una certa
intenció compromesa i amb una certa freqüència és el que ens manca en general a
la població espanyola.
Les biblioteques
organitzen una gran diversitat d’actuacions per al foment de la lectura, des
dels més petits de la casa amb els conta contes fins als adults grans lectors
com els clubs de lectura. Tots els formats són vàlids mentre tenguin com a
resultat despertar l’amor a la lectura: visites a la biblioteca, presentacions
de llibres, tertúlies i conferències, exposicions sobre el món del llibre,
premis i concursos, celebracions d’efemèrides, centres d’atenció de temes i
autors, presència als mitjans de comunicació, etc.
Per dur a terme aquest
propòsit s’inventen els plans de lectura. Però no ens enganyem: només tindran
sentit quan sigui assumit pel conjunt de la ciutadania per mitjà de les
diverses instàncies públiques i privades. Uns en serem més responsables que
d’altres, però tots al capdavall en som responsables. Els plans de lectura de
Menorca, de les Balears, d’Espanya s’han de veure com a eixos vertebradors i
cohesionadors de la ciutadania i per tant haurien de tenir rang de prioritat
dels governs. Ara veurem
Tornar