DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS.

El dia 9 de juny de 1948 es va crear el “Consell Internacional dels arxius”, sota els auspicis de la UNESCO, i per aquest motiu cada any, en data 9 de juny, es celebra el “dia internacional d’arxius” arreu del món.

A Menorca, per motius logístics, aquesta celebració es va traslladar al dia 13, dilluns, i es va organitzar una sessió dedicada a la recerca genealògica, que va tenir lloc a la sala d’actes de la seu de Biblioteca Pública i Arxiu històric de Maó i en la que van participar el director de la Biblioteca Francesc Florit Nin, els membres de la secció genealògica de l’Ateneu de Maó, Antoni Guasch Bosch i Toni Tudurí Miquel, acompanyats per Octavi Pons, arqueòleg del Museu de Menorca i antic treballador de la biblioteca de Maó.

L’acte va començar amb una presentació per part del director de la biblioteca, destacant els principals punts que s’apuntaven a un article publicat el mateix dia al diari “Menorca” que seria bo llegir.  Val a destacar  que els mitjans són molt minsos, que no hi ha arxiver fix en plantilla i que, en definitiva, de totes les funcions que es requereixen a un arxiu històric, el de Maó presenta deficiències en gairebé totes. Aquestes mancances es compensen amb actuacions de caràcter voluntarista i discontinu, però caldria plantejar la creació d’un arxiu independent, adequadament dotat.

Pel que fa a l’acte en si, Toni Tudurí va fer un breu repàs de les seves experiències d’ençà va topar amb aquesta activitat genealògica, de “perilloses” conseqüències pel fet de que crea una addicció vírica de molt difícil cura. Al llarg dels darrers 4 anys ha col·laborat amb Antoni Guasch i aquesta  col·laboració ha comportat la creació a l’Ateneu de la secció genealògica i les publicacions periòdiques de les “Miscel·lànies” al “Menorca. Va parlar de les diferents casuístiques pel que fa a l’obtenció de dades als diferents arxius. En aquest sentit, va advertir que s’està generant una “moda” genealògica amb diferents abastos i orígens (alguns no massa seriosos) que estan interferint en la tasca diària dels arxius. Pel que fa a l’arxiu històric de Maó, només felicitar-se de l’alt grau de col·laboració ofert pel personal del centre, encara que, com s’ha dit, no hi hagi arxiver/a en plantilla, el que comporta haver de desdoblar-se en la seva activitat professional.  Un altre arxiu que ajuda, com pot, a les demandes dels sol·licitants de còpies d’actes sagramentals, és l’arxiu diocesà de Ciutadella. En cada ocasió que el conferenciant ha tingut necessitat d’ajuda, l’arxiver ha anat ajudant a resoldre els dubtes, a pesar de la notable afluència de persones interessades que poden arribar a col·lapsar el servei.

Pel que fa al “Registro Civil” de Maó, que custodia els llibres oficials des Castell, Sant Lluís i Alaior, a més de Maó, la cosa no acaba de funcionar prou eficaçment, al seu entendre. Toni Tudurí comenta que al RC de Barcelona, a pesar de la gran afluència de gent, obtenir un o varis certificats de naixement, matrimoni o defunció, és qüestió de pocs minuts, si es tracta de documents de data posterior a 1950 i, en cas d’actes anteriors, cal fer una investigació a l’Arxiu Contemporani de Barcelona, obert a tothom, i que permet concretar la data del fet enregistrat. En qualsevol cas, el Registre Civil, implantat l’any 1871, és obert i accessible, a excepció d’alguns aspectes que precisen d’especial cura i privacitat. Diu que no sap la causa, però ja fa més de 1 any que va tramitar una petició d’una acta i encara està a l’espera de la resposta. Altres aficionats a la genealogia també comparteixen aquesta inquietud i considera  que caldria desbrinar les causes d’aquestes dilacions no desitjades. En cas de no disposar de personal suficient, es pot considerar la possibilitat de, a semblança de la fundació  “La Illa del Rei”, implantar un sistema de voluntariat que permetés la digitalització o còpia dels documents, a través de Patronatge (esponsorització, que en diuen ara) extern a la administració judicial, que és qui custodia aquests llibres.

Antoni Guasch va fer una breu lliçó magistral parlant de les bases elementals de la tècnica genealògica i va mostrar alguns exemples de procediments d’entrada de dades, de selecció dels detalls més significatius i, molt especialment, l’aplicació que permet relacionar entre sí a dues persones que constin en la base de dades oberta a tothom “genealogia dels menorquins” que ja consta de 140.000 fitxes de persones d’origen menorquí.

Va seguir Octavi Pons, arqueòleg i antic treballador de la biblioteca qui va explicar que la tasca que li van encomanar de mirar de posar ordre a la gran quantitat de llibres i documents de tota mena, va determinar un fil conductor que li permetés estructurar un arbre genealògic familiar, emprant, a més dels registres municipals, censos, llibres d’hipoteques, llibres de quintes, etcètera. Com a detall anecdòtic, va mostrar un document de quintes, de l’any 1898 (final de la guerra de Cuba i Filipines), on un personatge va aconseguir el certificat de no apte pel servei militar al·legant que era “imbécil”, diagnòstic que va referendar el metge encarregat d’aquests dictàmens. Total, que es va salvar per al·legar quelcom que sense cap pretensió, és condició pròpia de més d’un i més de dos.

Finalment. Els assistents van pujar a la tercera planta, al cor de l’arxiu, i van poder veure i tocar diferents tipus de llibres, tot acompanyat de les explicacions de Octavi Pons i Antònia Cardona, que és qui porta l’arxiu, compaginant aquesta feina amb la normal de la biblioteca.

Aquesta sessió va ser enormement positiva i satisfactòria per la dotzena i mitja d’assistents a aquesta jornada. És obvi que el “pa i circ” romà, encara sura per damunt de la inanitat dels actes culturals no esportius.