Amb aquest recull, gaudim d’un periple epistolar que respon a la necessitat que té qualsevol filla de parlar amb els seus pares, per tal de comentar, valorar i compartir els seus anhels, il•lusions, moments de dificultat i també satisfaccions. Maria Camps escriu i dóna notícies que aconsegueixen mantenir viva la relació amb els absents. Ho fa amb voluntat de retrobament, des d’un buit que ens colpeix i ens interpel•la; amb ecos de nostàlgia i el plany de l’enyor, amb la potència del espais de la infantesa i la joventut, pàtria dels records i dels sentiments. Són vint-i-sis cartes amb un potent poder terapèutic i un efecte alquímic, tota vegada que basteixen un sòlid pont d’afecte i estimació des de Menorca fins a Tailàndia. En algun punt entre el cel i el mar que l’autora ha trobat, hi batega un amor sòlid que ningú mai no aconseguirà de destruir.
Tornar