150 anys de biblioteca
18 novembre 2011
La Biblioteca Pública de Maó es creà mitjançant R.O de 21 de novembre de 1861, ara fa 150 anys.
Amb aquest motiu, a les 20 h. del pròxim dia 23, la Consellera de Cultura participarà a la jornada de portes obertes que tindrà lloc a aquesta casa, amb unes paraules de presentació de les activitats que en tindran lloc per commemorar aquesta data: bàsicament, una exposició pergamins manuscrits i il·lustrats d"època medieval provinents de les antigues biblioteques menorquines que havien romàs desconeguts fins ara. L"exposició anirà acompanyada d"una sèrie de propostes d"activitats adreçades als instituts d"ensenyament que vulguin venir a visitar-la.
150 aniversari de la Biblioteca Pública de Maó.


La Biblioteca Pública de Maó es creà mitjançant R.O de 21 de novembre de 1861, ara fa 150 anys. Cercant documents que ens diguessin cóm eren les coses de la biblioteca en aquell temps, hem vist que la data d’aquesta disposició no deixa de ser anecdòtica, ja que la creació de la biblioteca responia a un procés que havia començat molts anys abans.

Dels antecedents més llunyans ens dóna notícia un volum que l’historiador i arxiver Francesc Hernandez Sanz afegí a l’arxiu municipal, el qual conté les actes i els estatuts d’una societat fundada a Maó el 1778 amb el propòsit de formar una biblioteca comú. Tot i que no resten més testimonis d’aquell projecte, la concepció d’una biblioteca compartida pels ciutadans en aquells temps és un fet aïllat i insòlit, que mostra el grau d’assumpció que aquella societat maonesa tenia vers als principis revolucionaris de la Il•lustració.

La desamortització dels convents i la exclaustració dels religiosos, molts anys desprès, el 1835, deixà abandonades les propietats religioses que l’Estat no vengué de forma immediata. Entre elles, les biblioteques.

Tenim un altre antecedent molt clar a la R.O. tramesa pel Governador de les Illes a l’Ajuntament de Maó:
“Enterada S.M. la Reyna gobernadora del oficio de VS número 110, con el que dirigió los inventarios pertenecientes a los archivos y bibliotecas de Conventos suprimidos en Mahon, se ha servido aprobar el proyecto de que se forme en con estos libros una Biblioteca en aquella Ciudad, siempre que esto no produzca gastos ni sueldo de empleados a cuyo fin oyendo VS a la Comisión encargada de la formación de dichos inventarios y si es necesario a la Diputación provincial propondrá los medios y arbitrios de llevarse a cabo en términos económicos.--=Al mismo tiempo es la voluntad de SM que VS de las gracias en su Real Nombre a dicha comisión por su laboriosidad y desinterés y que se remita una nota de los cuadros de pinturas a la Academia de San Fernando como lo hago con esta fecha para los efectos convenientes. Lo digo a VS de Real Orden para su conocimiento y efectos correspondientes. Dios guarde a VS muchos años. Madrid, 11 de julio de 1836.=Rivas=Gobernador civil de las islas Baleares: Es copia.”

Arran aquest decret, Ministeri de Foment, Diputació, Ajuntament, Delegació del Govern a les illes i Subdelegació a Menorca, tractaren de coordinar-se per trobar un local i una persona que s’encarregués de dur-lo a efecte, la veritat és que, sense més resultats que la correspondència creuada entre aquestes institucions, que conserva l’Arxiu Municipal i una ubicació provisional per als llibres dels convents maonesos i del de Sant Diego, al convent del Carme de Maó.

La falta de mitjans per realitzar aquest projecte fou la causa de que no arribés a bon terme en un primer moment. Era tan innovador que no hi havia comparances possibles ni models a seguir. Tinguem en compte que no fou, fins al manco deu anys més tard, quan el govern central començà a crear, molt a poc a poc, una xarxa de biblioteques públiques a partir dels llibres que havien estat desamortitzats. No fou fins molt més tard encara, el 1858, que creà un cos de funcionaris per gestionar aquell patrimoni cultural desamortitzat.

Finalment, els ciutadans de Maó veieren escoltada la seva proposta. Diuen els primers cronistes que fou el subgobernador Agustín Sevilla qui impulsà novament la creació de la biblioteca, la qual ara assumia vocació insular. Les gestions que realitzà donaren lloc al decret de creació de l861, el que commemorem avui. Llavors no hi havia, segur, més d’una dotzena de biblioteques públiques en Espanya.

Conseqüència d’aquesta disposició, el 1864 es destinaren 1000 escuts per a les despeses que hi fessin falta i s’hi nomenà primer director el prevere maonès i naturalista Francisco Cardona i Orfila.

El 1866 vingué un jove bibliotecari, Ramón Alvarez de la Braña, qui, l’any següent, obrí al públic la biblioteca. Col•laborador de la premsa local, especialment del Diario de Mahón, publicà aquell mateix any una memòria que conté nombroses dades damunt l’estat de la biblioteca en els anys precedents. Complits els seus compromisos a Maó, el nostre bibliotecari es traslladà a la península. Allà publicà també moltes obres sobre paleografia, descripció de monuments, guies de viatges, història...

L’arxiu administratiu de la biblioteca conserva la correspondència i els informes que enviava als seus superiors. Entre els papers que deixà hi ha un àlbum preciós que formà per tal de tractar de conservar multitud de fragments de còdexs manuscrits en pergamí que els frares venien emprant per relligar altres llibres.

Aquests fragments són, amb seguretat, els documents més antics que conserva la biblioteca. Allotjats en un nou àlbum que en facilita la consulta i millora les condicions de conservació, recentment han estat objecte de neteja i restauració per la restauradora Judit Tur Portella.

El seu desconeixement, les possibilitats que ofereix per estudiar antecedents desconeguts de la cultura menorquina, el valor artístic de les miniatures que conté, el valor simbòlic, en tant que mostra els orígens i les etapes més significatives en la evolució de les biblioteques, han fet aquest àlbum creditor de la nostra atenció en aquesta efemèride.

N’hi ha prop de 160 pedaços de pergamí de mides tan diferents com ho poden ser els lloms dels llibres als quals foren adaptats: entre l’octau i el gran foli, els formats estàndards que emprà el llibre imprès. Reutilitzats ja antes de formar part de les enquadernacions de llibres més moderns, molts d’aquests fragments estan sobreescrits, amb anotacions i comentaris als marges, com si la seva utilitat per a l’estudi hagués primat sobre qualque altra consideració.

La lletra gòtica, capital o cursiva, tan petita en molts casos, en llatí, els textos retallats, de línies incompletes, fora del seu context, fan el contingut d’aquests escrits molt difícil d’entendre. Tot i així, una ullada ràpida permet apreciar una gran varietat de temes, entre els que destaquen els textos bíblics i de tipus religiós, però també hi trobem anotacions musicals, texts històrics i científics, com ara els fragments d’anatomia del full 14 o les figures geomètriques del full anterior.

La comparació entre uns i altres podria donar-nos una idea de si es feren als propis convents o, com ocorregué més tard, amb l’aparició del llibre imprès, els nostres convents els feren importar. L’anàlisi d’experts també podrà donar llum sobre la cronologia d’aquests textos. En aquest sentit, cal destacar el fet de què, entre el llibre manuscrit en pergamí i el llibre imprès, que aparegué ja en el segle XV, ha d’haver tot un període caracteritzat per l’ús de la lletra feta a mà damunt paper, un suport que s’estengué ràpidament a partir del segle XIII. Aquests pergamins, així, ofereixen unes dades que no teníem sobre les biblioteques medievals menorquines, però deixen un buit relatiu al període de temps anterior a la impremta.

El que més crida l’atenció son les il•lustracions que contenen. Un altre director, Miquel Roura i Pujol, que arribà a la biblioteca el 1875, a la obra que publicà “Reseña de los incunables de la Biblioteca Pública de Mahón”, es fixà en la continuïtat que tenen els gusts i els hàbits adquirits durant molts segles en aparèixer la impremta i destacava la ornamentació feta a mà que s’afegia als primers impresos o incunables posteriorment a la seva edició.

Al pròleg del catàleg de llibres de la biblioteca, que publicà el 1885, menciona les tècniques que els monjos medievals empraven per escriure, amb especial menció a les tintes. La de color negre, feta amb carbó o sípia, és la més comú, seguida del vermell, que s’emprava sobre tot per als índex i signatures (la paraula llatina rubrum: vermell, ha donat lloc al nom rúbrica) essent molt més rares la tinta blau, groc, verd i l’or, que es feia diluint en goma aràbiga la pols d’aquest metall. A la nostra mostra no falten aquests colors.

La tornada al present ens du al tòpic. Cóm s’imaginaven que seria la biblioteca desprès de 150 anys aquells primers directors?. Ara ens crida l’atenció la convivència harmònica entre aquells vellíssims manuscrits i els ordinadors, dvds, contes il•lustrats, novel•les i llibres de divulgació que acaparen l’interès dels usuaris avui dia. Del limitadíssim rang de consultes que llavors tenia aquella biblioteca incipient, destinada al servei d’una població bàsicament analfabeta, a les visites que en rep ara hi ha un salt quantitatiu i qualitatiu del qual ens afalaga considerar-nos partícips.

L’exposició d’aquest àlbum va adreçada, sobre tot, a paleògrafs i historiadors que puguin desxifrar tanta incògnita, però creiem que pot ser molt interessant també per al públic comú, degut al marcat caràcter que mostren aquestes restes, les quals denoten una concepció decorativa antiga, insòlita als nostres ulls, carregada d’un simbolisme arcaic, arrelat en unes tradicions formades al llarg de segles de lenta evolució. L’acondicionament dels documents ha estat acompanyada d’una digitalització, la qual cosa ens permet oferir-ne còpies als investigadors que ens les demanin.

Els grups d’instituts i escoles que vulguin venir a veure-les no podran ser molt nombrosos. En cas contrari, hauran de ser dividits, dins o abans d’arribar a la biblioteca, per simultaniejar la visita d’una de les parts del grup amb una altra activitat. Preguem a tots els professors, professores i responsables de grups que trobin interessant la visita, que reservin una data per al seu grup per telèfon, mail o directament. Estarem encantats de poder compartir el coneixement d’aquest tresor inesperat.

El públic independent, lectors i lectores que venen pel seu compte, trobaran aquesta exposició oberta tota aquesta setmana que comença el 21 de Novembre, fins dia 3 de desembre, dins l’horari habitual de la Biblioteca: dilluns, a divendres de 9’30 a 13’30 i de 17 a 20’30. Dissabtes només de matins.

Dimecres dia 23, per commemorar aquesta data, farem jornada de portes obertes. De nou del matí a nou del vespre, totes les persones que vulguin conèixer els espais normalment vedats al públic: dipòsits, fons antic, arxiu històric... tindran ocasió de visitar-los en petit grups acompanyats d’una persona de la biblioteca.
Categoría:Activitats
Tornar
Facebook
Contacta amb la biblioteca
en enviar acceptes la nostra política d'ús
Cercar a la web
Política d`ús

Biblioteca Pública de Maó (d`ara en endavant, Bibliomao) que desenvolupa la seva activitat a través del present lloc web (www.bibliomao.es), amb domicili Plaça Conquesta, 8, 07701 - Maó, Illes Balears (Espanya) informa als seus usuaris de la seva Política de Protecció de Dades amb Caràcter Personal amb conformitat a la legislació vigent d`aquesta matèria. Bibliomao podrà modificar la present política a la seva discreció, sempre amb conformitat a la legislació vigent.

Dades d`usuari

L`usuari accepta que les dades personals facilitades per ell o que es facilitin en un futur a Bibliomao, poden ser objecte de tractament a un fitxer de dades de caràcter personal, que podran ser utilizats per la creació d`estadístiques.

Els fitxers creats amb aquesta finalitat seran titularitat i responsabilitat de Bibliomao. El titular de les dades tindrà en tot moment el dret a accedir als fitxers automatitzats, podent també exercir els drets de rectificació i cancelació de dades. Amb aquesta finalitat, tindrà que dirigir una carta signada per el titular de les dades a l`adreça social de Bibliomao, assenyalada a la part superior d`aquesta pàgina, adjuntant una còpia del Document Nacional d`Identitat i indicant el domicili del titular amb la finalitat de que Bibliomao li remiteixi la confirmació de la seva actuació amb conformitat a la seva solicitut.

L`entrega de les dades requerides per www.bibliomao.es per dur a terme el servei contractat és obligatòria, podent Bibliomao denegar el servei a l`interessat que no faciliti aquestes dades.

El consentiment de l`usuari per el tractament i cessió de les seves dades personals serà revocable en tot moment, entregant una comunicació escrita al responsable dels fitxers a l`adreça indicada a dalt. Aquesta comunicació tindrà que realitzar-se mitjançant la remissió d`una carta firmada pel titular de les dades, indicant el seu domicili i adjuntant una còpia del seu DNI o NIF.